Monday, December 31, 2012

tree, tank, smokestack



a totes les ciutats hi ha llocs així, 

al limbo,

abandonats en el temps

a l'espera d'esdevenir una altra cosa


a totes les ciutats són indrets ventosos i silenciosos i desolats

amb un encant irresistible


que t'expliquen històries del lloc

i històries de totes les ciutats del món


vull passejar pels limbos 

de cadascuna de les metròpolis de la terra




Tuesday, December 25, 2012

I can pretend it is not christmas




why do we tend to keep old roles?

I am afraid of becoming an American monster

of those who ramble around here

cold, distant, lonely,

that do not look people into eyes

and do not touch, and do not hug.


Maybe I walked alone too many miles in this concrete jungle.

now I fractured my foot by overstrain

and perhaps it is my body warning a deeper fracture

for excesses of loneliness, and excesses of euphoria, unbalanced.

Lack of equilibrium and too much intensity.


I sent my family to walk trough Chinatown

      -while my broken foot rests in the smallest apartment of the planet-

to buy food at the Chinese market

and so at least one year I can pretend it is not Christmas

and keep trying to abandon old skins.


Tuesday, December 18, 2012

euphoria

Un aniversari esplèndid...

la vigília, 6 hores de swing i de viatge en el temps,


http://www.youtube.com/watch?v=WFcsP7VXug8

un dia tan intens que després no puc dormir en tota la nit. els excessos de felicitat provoquen insomni

i el 17
pastissos i amics i un jardí zen






i més swing en un local secret a lower east side, 
que es troba enmig del no res

on cal dir la contrassenya, que canvia cada setmana, per entrar
i la beguda es serveix en tassetes de te,
i amb prou feines hi ha llum...




svetlana & the delancey five

the back room

...no en reocrdo cap de millor

Saturday, December 15, 2012

intensitat: titos, barrets, i entregues finals

intensitat és:

dilluns veure La Clemenza de Tito a la Metropolitan Opera...

metropolitan opera


dimarts ballar a Swingeasy amb Solomon Douglas en directe,
prèvia endrapada de cupcakes amb un amic nou ballarí

dimecres acabar les pintures per la presentació de la setmana vinent

dijous baixar caminant des de casa 114 carrers fins al Frimfram 
i ballar tres hores descansant només dues cançons, 
per fer un cop d'ull a la fira que han posat de coses vintage, 
i comprar un barret que havia sigut de Dawn Hampton a la mateixa Dawn Hampton que té una paradeta on ven cosetes seves antigues, joies i vestits i barretets i de tot!

i quan sortim del swing diem amb la Minou que cada dia que anem a ballar és millor, 
i sembla que ja no pugui ser possible passar-s'ho més bé,
si això segueix així morirem de plaer

els companys d'studio amb la llum groga horrorosa de la universitat després de la review de 9 hores






















i divendres final presentation del projecte...
havent dormit poc, però per culpa del swing, no de la uni (best nit d'entrega ever!)
i això és una review amb un jurat de 8 membres una mica dur, que dura quasi 9 hores
de 10 del matí a 7 de la tarda...
exhausting 
però jo tant contenta presentant amb el meu barretet nou
i quan acaben les crítiques,
un bon tiberi

al Tonalli's (broadway amb 148th street)

Sunday, December 9, 2012

un no parar

he retornat al món del swing i és un no parar

tenir una amiga sueca ballarina
que viu al bronx  i agafa el mateix metro que jo
fa que ens apuntem juntes a totes les mogudes

i com que això és New York, cada dia et trobes un o altre ballarí veterà fent de les seves




veure dawn hampton es acció és màgic
té 84 anys i quan surt a la pista tothom li fa lloc
i no només balla quan toquen bones bandes,(com la del seu amic george gee) 
dijous a la nit era al frim fram (que és ball social amb dj)
assegudeta en un racó 

no us la perdeu ballant amb el gran frankie manning (lindyfest 2008, ella tenia 80 anys i ell 93):


i dissabte a la tarda holiday tea :3 hores amb una banda fantàstica  
els millors ballarins amb els millors vestits d'època 
swing, i foxtrot i vals i el que faci falta
































dimarts més, que toca Solomon Douglas Trio a Swingeasy





































P.D: sí, estic entrant a a setmana de finals de la uni
P.P.D: no, encara no he trobat el meu xinès, però ja arribarà el moment

Sunday, December 2, 2012

swingin' again

















quina felicitat per favor!
4 hores de swing amb una banda genial a Columbia després de quasi 2 mesos sense ballar


i m’he enamorat d’un xinès però tant ballar, tant ballar,  l’he perdut
i ara estic fent una investigació nocturna internàutica per trobar-lo

És que ha sigut genial:
mentre anava arribant la gent feien allò típic d’una classe pels que no han ballat mai,(professor Nathan Bugh)
i rockstep, i pas, pas, i kicks i tal i qual.
i canvi de parella,
i amb el xinès aquest fem els passets bàsics que mana el professor i em mira, sospitant
i pensa alguna cosa i es decideix i em llaça un swingout i comencem a ballar amb una superconnexió de les que quasi mai passen enmig de la pseudoclasse i ens mirem i riem i és genial

Canvi de parella i segueix  la classe avorrida que s’acaba de seguida i comença a tocar la banda.(http://grandststompers.com/)
em busca i el busco des de lluny però m’agafa un leader més proper...
i a la tercera o quarta cançó  per fi ens trobem i és una mica tímid i ballem i però van i toquen una lenta pesada i no ens surt gran cosa

I dono voltes tota la nit amb leaders de totes les espècies de la via làctea descobertes i per descobrir i m'ho passo genial. best night ever que diria un.
Però després cap al final vaig buscant el noi xinès per veure si en ballem una de ràpida...
Però res. Desaparegut.
em compro dues pomes i menjo al metro direcció uptown
En fi. Tant se val. Ja el trobaré.


...A més de satifer el mono de swing i d'enamorar-me:

he conegut una noia sueca que va cada any a Herrang

he ballat una cançó amb un ancià de Harlem

m'ha saludat un altre xinès que em recordava d'haver ballat al frimafram un dijous de setembre i hem xerrat

i he retrobat un dels lindyhoppers del viatge amb metro del 31 d'agost http://on-a-wire.blogspot.com.es/2012/08/first-week-of-classes.html (aquest cop sí ja tenim els noms i contactes)

Wednesday, November 28, 2012

ressuscitar



thanksgiving és un empatx 
per ressuscitar dels midterms:
un gall d'indi de 20lb, que són quasi 10 quilos i que triga tot un dia en cuinar-se
i moniato, mogetes, olives, cranberries, pecan nuts i ametlles
bon vi i bon pa
i apple pie i pumpkin pie
i quatre dies de festa per païr-ho:


un picnic al parc dels Cloisters
on tenen una mena de collage d'arquitectures medievals que es van endur d'europa i van reconstruïr amb un criteri incomprensible:
el claustre de sant miquel de cuixà engaxat a una capella francesa amb vitralls vienesos plena de tombes amb escultures romàniques del comte d'urgell i pintures italianes de verges a les parets, i cristos de fusta espanyols penjats amb cadenes del sostre... (?)



un cinema diumenge a les 10 matí (que és a meitat de preu)
i després un brunch mexicà 
mentre s'escull el futur de catalunya...


i com que no hi ha manera de recuperar la concentració 
quan comença la setmana, recital de poesia
Joan Margarit a l'Institut Cervantes
i un passeig nocturn per la ciutat que ja és tota nadal









Wednesday, November 21, 2012

midterm

la última pintura
com que aquí el temps passa més ràpid i desorganitzadament que enlloc
em vaig haver de posar les piles de cop per les reviews de midterm, de pintura i d'studio, 
(que vol dir que has de presentar la feina feta, i venen professors convidats i tota la pesca)
quan explico projectes en anglès sembla que sigui una mica retardada, 
i a més m'invento paraules sense voler
però els americans m'entenen igualment

la review d'studio

entre tanta review hi ha hagut novetats al barri:

el chippedcup coffee

el cafè bonic http://www.chippedcupcoffee.com/(l'únic de la zona) ara obre més hores, de 7 a 9, cada dia
i un dijous al mes fan open mic (de micro) night.
hi canta gent del barri de tots els colors i totes les edats, 
o reciten poesia, 
o fan monòlegs molt breus,
i el bar s'omple del tot
i no sembla que siguem a NY sinó a un lloquet europeu i relaxat.


ah! me n'oblidava, 
després de l'huracà sí que queden fulles als arbres!


Tuesday, October 30, 2012

tot esperant Sandy

deien que calia preparar-se, menjar i aigua i llanterna i piles...
com que no tinc garrefes omplo tots els potets, ampolletes, olles i tuper wares del pis amb aigua

tancar totes les finestres que són de guillotina i van dures, 
cada cop que obro o tanco una finestra a NY tots els músculs del meu cos són conscients que estan tancant o obrint una finestra

i per tenir activitat l'endemà poso llenties en remull durant la nit

quan esperes un huracà és essencial haver remullat llenties, així et pots passar el matí següent cuinant




també ajuda tenir llana bonica per fer mitja...

ara NY és tota d'aquest color carbassa, o ho era abans de l'huracà...em sembla que ara es deu haver quedat sense cap fulla i el cap pelat














i Sandy sembla que encara no arriba i tinc temps de fer una maqueta 


i llegir...

a quarts de 6 es fa fosc i comença a notar-se de veritat
primer sembla no res i jo tan fresca, 

però després fa una mica de por perquè de tant en tant la casa tremola
i se senten coses que xoquen i cauen
i a més em trobo fatal perquè la galipàndria que duia a sobre s'està convertint en pulmonia o alguna cosa...

no vull dormir sota la finestra perquè es mou tot... i si entra un projectil disparat ?
doncs m'armo de força i moc el matalàs que pesa una tonelada fins la saleta
i m'instalo allà amb dues mantes, un got d'aigua i un rotlle de paper, que ja no tinc més mocadors

a les 3 i mitja de la matinada encara veig una ranura de llum sota la porta del pis, vol dir que no ha marxat l'electricitat,bé

cap a les 5 comença a minvar, i a les 8 m'aixeco...hi ha aigua calenta! una dutxa i un bon esmorzar 
(ja tenia la cafetera plena d'aigua, per si la tallaven poder fer cafè al matí) 



Wednesday, October 24, 2012

escriptors no bilingües


una tarda de tardor
és una conversa entre Enrique Vila-Matas i Paul Auster a l'Institut Cervantes
-que resulta que és un petit edifici amb un jardí molt bonic i una biblioteca que porta el nom de Borges.-

I els dos escriptors són amics, però un parla en castellà i l'altre en anglès, 
no saben si serien amics si parléssin la mateixa llengua
i malgrat la traductora la conversa és àgil, còmplice, irònica i quasi irreal. 

Marxo extasiada (de debò, sembla que m'hagin drogat) amb els llibres signats sota el braç
i camino 5 avingudes i 10 carrers fins al metro 
entre turistes cansats i homes amb traje que han oblidat que saben llegir


Monday, October 15, 2012

CAPITAL del món



tot el que pots veure, sentir, olorar, tocar i tastar aquí és capitalisme camuflat,

però si estàs atenta escoltaràs el sorollet dels diners darrera les paraules de la gent i els sons de la ciutat,

i ensumaràs capital entre les olors de cafè, de menjar ràpid i d'escombraries

i qualsevol cosa que toquis tindrà el tacte fred del metall de les monedes velles o del paper gastat dels bitllets

i a part de dolç, salat, amarg i àcid descobriràs el gust trampós dels beneficis

i si mires bé els gratacels, t'adonaràs que són muntanyes de diners apilats


però bé, s'ha de dissimular, i com que el barri és pobre s'hi descansa una mica de la pela.

i vaig a passejar sota les vies que és gratis

i vaig a nedar a la piscina, que només val $2.
sota l'aigua no se sent el soroll, ni l'olor, ni el tacte del capitalisme
perquè els bitllets de dòlar tenen hidrofòbia





Friday, October 5, 2012

surrealismes christonians


http://www.christojeanneclaude.net/

quan una setmana comença malament és perquè ha d'acabar rebé
així té més emoció

lecture excel·lent de Christo & Jean Claude,
(bé, només ha vingut ell)
un personatge radiant i lliure...

i com que la vida és surrealista a la gran poma, 
hem sopat amb Christo
(sí, sí, de debò que no és broma)

jo de gran vull ser com ell





Thursday, September 27, 2012

desorganització


Resulta que quan tens temps lliure t'adones que pots fer el que vols,
i  no organitzar-te i dedicar cada moment al que et ve de gust.

He descobert una cosa que ja sabia però no havia tingut temps de de descobrir
que és que m'agrada el temps que passo pintant, 
i encara que avui no hi hagi classe el professor Fuentes obre el taller 
i hi passo la tarda,

i ahir que feia sol  vaig caminar tot el dia amunt i avall
i em vaig comprar un pintallavis fúcsia fenomenal de fenòmeno,

i amb tant de temps lliure el que passa és que al final se m'acumula la feina
i ara a la nit m'hauré de posar a fer casetes...

Monday, September 24, 2012

quan l'horitzó no és una línia recta, o viure a Harlem


quan vius a west Harlem tens el riu a tocar,
on no se senten els sorolls de la ciutat, 
fa olor d'aigua i hi ha uns núvols magnífics... 





i berenar amb la clara al cafè bonic que ha descobert,
que deu ser l'únic del barri on fan cafè bo i tenen flors i cadires de ferro forjat al pati...
dibuixem fins que ens venen a fer fora, 
s'ha fet fosc i estan tancant


Thursday, September 20, 2012

traducció


El consulat espanyol és al pis número 30
t'hi puja l'ascensor més ràpid del món.

Mentre espero miro per la finestra i dibuixo
i la ciutat deixa de ser ciutat i es converteix en línies
i el cervell deixa que la mà governi i tradueixi el que veuen els ulls, 
és com mirar amb la mà, 
perquè ja no veig més que línies,
la ciutat ja no és fora, sinó dins,
i jo sóc al paper

Tuesday, September 18, 2012

Rosh Hashanah

rosh hashanan és festiu a nova york, i el menú és temptador:


performance al jardí del PS1 




george gee swing orquestra al pati d'un petit restaurant on fan barbacoa-concert-ball,
ballo swing amb un japonès del japó -no un japonès de NY- , de Sendai (on hi ha la mediateca de sendai), 
molt simpàtic i xerrarire i bon ballarí





field trip a Philadelphia, PA, amb la classe d'studio, 
per visitar el women's college Bryn Mawr que és on farem el projecte, 
i dinar en un edifici de Louis Kahn del campus
i entrar a la Barnes Foundation,
que és un museu preciós on hi ha la col·lecció d'art del Dr. Barnes, que és impressionant i infinita,
em vaig enamorar d'una pintura de Cezanne a mig fer



i amb tanta activitat encara no he anat a la laundry... 
avui sens falta, que m'estic quedant sense calces...

Friday, September 14, 2012

som una persona diferent quan vivim en un idioma diferent?




això és la vista des de la meva taula de la classe d'studio


studio:

primer pin up

que vol dir penjar els projectes amb xinxetes al passadís (pin és xinxeta) i presentar-los en públic

m'he d'acostumar a veure el grafisme americà

(però em penso que no m'acostumaré a utilitzar-lo)



critical theory: words, buildngs & landscape


una professora apassionada, apassionant

lectures espesses en anglès cada setmana

i aprendre a escriure, en anglès...

som una persona diferent quan vivim en un idioma diferent?

tres hores de debat-comentaris (en anglès) sobre les lectures, els dijous al matí...avui entre tant d'anglès  i tant d'aire acondicionat, el cervell per poc se'm queda congelat en un univers paral·lel... 


projects in painting:

les tardes de dimecres pintant

silenci (que vol dir no anglès)

i res de xinxetes

...




això és la meva universitat

això sóc jo a la meva universitat




Wednesday, September 12, 2012

catalonia

8 hores amb l'orella enganxada a la ràdio i la pell de gallina

Catalonia next state in Europe

i manifestació  a la High Line amb uns cinquanta catalans 

0,1 segons les autoritats, 
300 segons els americans que ens sentien cridar des dels seus apartaments totes les consignes típiques d'un 11S

i cant dels segadors

i lectura del manifest 

i quim monzó

Catalonia next state in Europe






preparatius...

què volen aquesta tropa? un nou estat d'europa! què volen aquesta gent? catalunya independent!!


lectura del manifest

Friday, September 7, 2012

zeppelin

Lower East Side Opening Night

de galeria d'art-copa-de-vi en galeria d'art-copa-de-vi

i tiro perquè em toca


...i de camí al territori dels modernos 

una visita fugaç a chinatown 

i un zeppelin










Wednesday, September 5, 2012

del bosc que viu dins un edifici

Entre Amsterdam i Broadway, al carrer 145, hi ha un edifici misteriós colonitzat per la selva.

Els arbres treuen el cap per la finestra i observen en secret el tràfic i els vianants, 
i la furgoneta que ven gelats, 
i les muntanyes de bosses negres d'escombraries que s'amunteguen a les voreres de Nova York, 
i els camions de bombers i les sirenes dels cotxes de policia. 

A la banda de darrera de l'edifici, al carrer 146, tot és més  tranquil, 
i els arbres més vells s'aboquen allà per curiosejar les entrades i sortides de l'oficina de correus on compro els segells.

Ningú sembla adonar-se de la presència d'aquest bosc que habita una antiga escola al número 525 de West 145th street, 
però jo el veig des de l'habitació i sé que vigila el barri.




Sunday, September 2, 2012

els senyors de nova york



a nova york hi ha senyors que no són feliços:

l'home que neda ràpid pel carril slow i cada vegada que t'avança xoca amb tu perquè no s'aparta, 
i es mou amb tant ímpetu que genera onades-tsunami 
i quasi t'ofegues quan se't creua a cada llarg




i n'hi ha que sí:

el dependent simpàtic del supermercat que t'alegra la tarda i fa que surtis per la porta somrient sense voler

i el cambrer amb un bigoti nietzschà frondós i ros, 
que sembla el forçut d'un circ, o el domador, 
però enlloc d'aixecar pesos o dominar feres fa unes pizzes enormes finíssimes bonísimes