A mi sempre se m'ha fet estrany això de dir de vostè a la gent però amb el senyor G., expert en SPAs, ja m'havia acostumat a dir-li pel cognom. Ara he de tutejar-lo i resulta que el seu nom de pila és una cosa d'aquelles amb set consonants i només dues vocals.
Ell s'ha habituat ben de pressa a deixar de dirigir-se a mi com a Frau Cuso i a dir-me pel nom i sobretot a demanar-me que l'assisteixi en tasques que no em pertoquen. Jo de moment callo i somric que és la meva tècnica infal·lible en les freqüents situacions quan 1. algun alemany m'està explicant o preguntant quelcom en alemany i no l'estic entenent, i 2. he de fer alguna cosa que no vull fer i no hi ha l'opció de deixar anar un renec. Perquè tenim aquestes reunions importants i tots els experts de la construcció van passant per l'esudi durant tres dies sense pausa, així que somric quan puc i quan no puc més ja no, però evito dir el nom del Sr. G en tot moment.
Com de costum tot són homes, excepte la senyora de l'empresa que fabrica tendals i proteccions solars que ha vingut amb el seu senyor i soci, tots dos amb la jaqueta a conjunt amb el nom de l'empresa escrit a l'esquena. Estan moreníssims, sembla que passin tantes hores al sol com els seus tendals. Quan ells ja estan signant els papers que el Sr. G. em demana que fotocopii si sóc tan amable, arriba l'expert en portes, un home tou a qui li falta la punta del dit gros de la mà dreta. A la seva empresa ens faran unes portes molt especials i ens duu mostres de les frontisses i els marcs i les portes gruixudes, fantàstiques. També han vingut dos nois joves que distribueixen uns vidres iònics o no sé què i que em pregunten educadament d'on ve vosté normalment?
I l'home que farà el parquet tan ben fet amb un sòcol embegut i l'altre dels terres de formigó, un talp tot rabassut, que farà el sòcol amb una junta oberta que enecara hem de detallar. I el capatàs de l'empresa constructora que posa pressa perquè ja està acabant el vuitè pis i encara no té el plànol elèctric del desè i no sap amb quina grua podran pujar les superportes...
Ja fa hores que és de nit aquí, encara no hem dinat i els senyors van arribant, oh benvinguts, passeu passeu... per com miren em fa l'efecte que sense adonar-me'n fa una bona estona que he deixat de somriure.
