tot esperant Sandy

deien que calia preparar-se, menjar i aigua i llanterna i piles...
com que no tinc garrefes omplo tots els potets, ampolletes, olles i tuper wares del pis amb aigua

tancar totes les finestres que són de guillotina i van dures, 
cada cop que obro o tanco una finestra a NY tots els músculs del meu cos són conscients que estan tancant o obrint una finestra

i per tenir activitat l'endemà poso llenties en remull durant la nit

quan esperes un huracà és essencial haver remullat llenties, així et pots passar el matí següent cuinant

també ajuda tenir llana bonica per fer mitja...

ara NY és tota d'aquest color carbassa, o ho era abans de l'huracà...em sembla que ara es deu haver quedat sense cap fulla i el cap pelat

i Sandy sembla que encara no arriba i tinc temps de fer una maqueta 

i llegir...

a quarts de 6 es fa fosc i comença a notar-se de veritat
primer sembla no res i jo tan fresca, 

però després fa una mica de por perquè de tant en tant la casa tremola
i se senten coses que xoquen i cauen
i a més em trobo fatal perquè la galipàndria que duia a sobre s'està convertint en pulmonia o alguna cosa...

no vull dormir sota la finestra perquè es mou tot... i si entra un projectil disparat ?
doncs m'armo de força i moc el matalàs que pesa una tonelada fins la saleta
i m'instalo allà amb dues mantes, un got d'aigua i un rotlle de paper, que ja no tinc més mocadors

a les 3 i mitja de la matinada encara veig una ranura de llum sota la porta del pis, vol dir que no ha marxat l'electricitat,bé

cap a les 5 comença a minvar, i a les 8 m'aixeco...hi ha aigua calenta! una dutxa i un bon esmorzar 
(ja tenia la cafetera plena d'aigua, per si la tallaven poder fer cafè al matí)