El consulat espanyol és al pis número 30
t'hi puja l'ascensor més ràpid del món.
Mentre espero miro per la finestra i dibuixo
i la ciutat deixa de ser ciutat i es converteix en línies
i el cervell deixa que la mà governi i tradueixi el que veuen els ulls,
és com mirar amb la mà,
perquè ja no veig més que línies,
la ciutat ja no és fora, sinó dins,
i jo sóc al paper
Quin art que tens, Berta....!
ReplyDeletedelesparaules