equilibrium over snail

what the (s)hell are you doing with your life?

skip it

the first step is the most difficult

where from do mussels come?

sempre he tingut una mica de vertigen.
una mica, no massa.

el suficient per fer-me envermellir les mans quan m'aferro a les baranes dels balcons alts, o per fer-me maleïr el meu pare quan em duia d'excursió per caminets aparentment inofensius que acabaven en terteres i grimpades per parets de roca.

però a mesura que em faig gran cada cop sóc més valenta. 
fins i tot m'enfilo per arribar a les finestres del primer pis i entrar en hospitals militars abandonats,
i ballo amb sabates de taló

el que no sabia és que no es tracta d'un vertigen corrent. 
sinó d'un tipus pressumptament extingit de la fòbia que provoca mutacions en l'individu.
total. ahir vaig tenir un abisme, dic un dia, d'aquells
i pam. pànic.

no m'anava a llençar al buit. sempre he tingut una mica de vertigen
però la paràlisis pròpia d'aquests casos m'impedia també caminar endarrere
i així vaig romandre,  entre la roca i el buit, quieta a la punta del penyassegat. 
toteldia.
tan quieta que ara sóc un musclo.
i encara que em vull moure no puc.
qui ho hauria dit. acabar feta un mol·lusc bivalve
i ara el pànic no és per la caiguda 
sinó per la imminent fossilització

handful of dust

abandoned light behind broken glass 

melting the last walls into silence

crec que, per evadir-se, va aprofitar una migració d'ocells salvatges

fugides

do you want to escape from ... ?


follow 

them:


https://www.youtube.com/watch?v=rhUWkEqYPt0

"és lleig i roman, vet aquí l'Home" *

diu així, també:

"Nus, els homes s'odien, 
o com a molt s'exciten; vestits, en canvi, 
fan veure que ser de la mateixa espècie és més important 
que no ser el mateix cos"*



* Alerta humans: llegiu, si us plau, Un viatge a l'Índia, de Gonçalo M. Tavares. Editat magistralment per Periscopi. 

witches night hangover

mine is a tiny crazy country
where every june 23rd at night
the most magnificient joy attacks every city with fire, and thunders and explosions

is the night of the witches,
the noisiest of the year

all the living bodies throw fireworks, drink cava and eat coca
under the biggest moon they have ever seen

gaudeamus igitur

us diré un secret molt fi:
resulta que l'infern no té nou cercles sinó 10

el desè cercle perdut és 
una graduació infinita de noies amb talons d'agulla
que recullen diplomes amb el cul en pompa 
mentre els vells professors balbucegen
èxit, professionalitat i perseverància
i cants en llatí

one week (away from) home

the red-eyed monster is drowning himself

he is almost blind

almost deaf

almost silent

and does not realize that he is becoming an exquisite corpse

un elefante se balanceaba sobre la tela de una araña

el millor últim dia dels possibles 

vaja, ja està

en fi

barcelona, que vinc amb papada

i feliç

hudson els vespres de pluja

ara ja 

només 

espero

all the men are gone

and I am still here 
holding a big bang  of time
captured
by the unreachable island
impossible to map

this becomes a race

how can all this solidity vanish?

para lo que me queda en el convento

I am not going to be drawing lines until the last minute...my days in ny are passing by too fast . welcome holidays before final reviews

canvis d'aires

festa fenomenal a brooklin, swing sota les estrelles amb vistes a la ciutat

i les creacions exclusives de l'amfitrió -còctails de professional-

i l'endemà ben d'hora ben d'hora, últim dia de treball al restaurant, 
bye bye hasta otro ratito.

celebració nocturna del 5 de mayo amb els companys

bebent cervesa a dojo i ballant cumbia al mexicà del barri

clara

la clara pinta i dibuixa sense por
és tan artista i tan lliure
que la seva valentia s'encomana

i vinga paper mullat i color i tinta 
línies i retalls i taques
i el temps que s'amaga




resulta que només vull pintar

res més

què farem ara?

killing the dragon

april 23rd is the best day of the year in catalonia

the legend says that sant jordi killed the dragon
and liberated the princess.

red roses emerged from the dragon's blood
and he gave a rose to her
and left forever

(no marriage. just arriving, killing the dragon, giving a rose and going away. he is the best hero of all legendary times)

enguany, intento matar el meu propi drac a nova york

machos vs patti&virginia

some customers are so rude,

sexist and macho,

so divine, clever and gracious

that sometimes a waitress just dreams about spitting in their poached eggs

luckily, 

she can spend the afternoon breathing feminine strenght from 

patti smith and virginia woolf 

and observing indiscreetly

through the storefronts

the awkward beauty of harlem' barbershops

http://www.youtube.com/watch?v=0UzS0dwuuHg&feature=youtu.be

blaneses

a vegades passa
que vull que el món es pari per poder parar
i com que tot segueix, aleshores em torno pesada i em queixo

i m'adormo fins no se sap quan
i somio molt
només sé que estic desperta quan em pesa el cos,
però el meu cap segueix no sé a on

ai...
i resulta que manel ha tret nou disc
i que la setmana vinent és sant jordi
i que somio amb el mar i amb les terrsases de la plaça virreina
i que em sembla que m'he adonat que una mica sí que hi ha persones que trobo a faltar...

que jo m'he enamorat de nova york i em penso que sóc tan dura com ella
però què vols, 
a vegades quan estic molt i molt cansada 
m'enrecordo de quan encara no la coneixia

i vull estar sola i en silenci
i treballar en el projecte 
i fer com si no hi fos

però vaja, que quan descansi bé bé
ja em tornaré a oblidar de tot
i deixaré de queixar-me
i tornaré a l'eufòria

perdó eh, és que sóc una mica defectuosa i de tant en tant necessito un reset

bagels extasiants i migdiades descalces o com sobreviure a un midterm review

ja no recordava que m'agradava tant això de l'arquitectura

ni que podia quasi matar-te
però la presentació de midterm del dilluns passat m'ha fet oblidar tota la resta 

després de la setmana amb més hores de treball (projecte.dormir.projecte.obrir el restaurant.projecte.servir taules i cafès. fer caixa.projecte.menjar.projecte.servir més ous.més projecte...)
però resulta que al final no se sap com una sempre se n'acaba ensortint
dilluns al vespre presento

i dimarts Nova York ressuscita després de per fi dormir 10 hores
això és una celebració.
de cop i volta 28ºC (la setmana passada encara a 0)
tothom és al carrer, 
els arbres han florit de sobte
i esmorzo tot passejant en màniga curta un iced coffee gegant amb un bagel extasiant d'absolut bagels (una experiència mística)

i una migdiada acompanyada a la gespa de la vora del riu
amb els peus descalços
abans de la classe de ball

la primavera ha arribat i la ciutat s'ha fet encara més bonica

un resumet de l'entrega assassina

in hostile land

never forget to look at the sky

shipwrecked

com un nàufrag que quan veu acostar-se el bot del rescat

s'amaga endins de l'illa

i escriu cartes de socors que enviarà oceà enllà

ben lluny
passat 
remot

perquè no el puguin venir a salvar

vuit eufòrics sonats

 

doncs han passat volant set mesos i ha arribat la primavera gelada a la ciutat.

i el bo i millor de barcelona ha aterrat a l'illa

i no puc callar perquè necessitava profundament treure tota l'eufòria acumulada

i només ho puc fer en català.

i ara ballo i pinto i camino i ric com sempre però encara millor, 

qui hagués dit que fos possible,

perquè  ara som vuit eufòrics sonats 

que no podem tancar les boques.

i m'agrada que els amics d'una banda i l'altre del món es coneguin entre ells

i s'agradin.

love song from new orleans...

new orleans preservation hall jazz band

així acomiadavem el mes de febrer... i avui sembla que la primavera ja comença a treure el cap

sometimes the city reads my mind

sometimes the city reads my mind

and sometimes I find urban landscapes that I want to steal

so I started to paint pieces of  New York to take the city with me when I leave

NYCSUBWAY

els habitants de la jungla no ho saben
però quan vaig amb metro
els col·lecciono

PA paraPA paraPA

weekend workshop with Naomi Uyama and Peter Strom

(plus dances with vince giordano's, george gee, and gordon webster)

dancing more hours than sleeping . this is happiness

dear friends, 
doing architecure is a lot of fun 
BUT
dancing IS happiness

so please, turn off your computers
stop your mental masturbation about formality and abstraction
abbandon for a while the world of ideas
and go dance

http://youtu.be/Y8I2gj9m1r0

the ususal suspects

l'Albert de Barcelona 
ve cada dia a prendre un cafè.
és músic, toca flamenc i porta tres piercings a nas.
és fantàstic poder parlar en català! 
i sempre em dóna consells per sobreviure al barri,
economia de subsistència que diu ell

el seriós home calb
ell i l'altra cambrera (l'Alejandra) s'odien mútuament, així que els serveixo jo.
i ens agradem. 
li encanta barcelona 
i li encanta explicar-me els viatges que fa amb el seu nòvio per tot el món
és molt exigent amb el menjar però deixa bones propines.
a l'home calb li agraden els meus barrets i tocats 

un noi molt agradable amb un accent molt estrany
cada dia demana el mateix per endur-se,
fent servir exactament les mateixes paraules, 
començant "necessito..." com si l'esmorzar fos una qüestió de vida o mort

l'amiga d'en Sam i l'Alejandra 
no és gaire amable amb mi.
ve a prendre el brunch i sempre menja una gegantina french toast i un latte
però és molt prima.
no sé pas on posa totes aquestes calories

en Sam
és un client jove supermaco.
el meu primer dia de feina em va preguntar el nom, 
i ara cada cop que entra al cafè pregunta
com estàs berta?
i intenta algunes paraules en castellà

David, l'irlandès
cada diumenge a la tarda pren un cafè gran 
i s'asseu allà i parla pels descosits amb mi i amb l'Alejandra
és molt divertit
i és músic també

la jungla glaçada

per sobreviure una setmana a 10 sota zero cal evitar convertir-se en una marmota en estat hivernació sosporífera...

fornejant assajos de pastissos 
a casa d'unes bones pinxes, jo no tinc forn
per trobar la recepta perfecta 
que un ballarí m'ha convidat al seu aniversari-pie-contest late night a greenpoint el dissabte 

treballant cada dia al cafè
cobrint els torns d'una que se n'ha anat de holidays a terres més càlides. 
ja m'agrada això de ser cambrera
i servir sopes fumejants als policies que patrullen pel barri
amb estalactites al nas,
dir vuitcentes vegades thankyouverymuchhaveawonderfulday,
i que els mexicans de la cuina em convidin a sangria al mig del torn

i quan no em toca el shift de nit, 
ballar, evidentment,

...i tenir un amic d'hivern





i l'únic dia lliure de la setmana -avui
esmorzar un bagel calent i un cafè al bar 
mentre escric una carta a l'Helena
(que ja està bé, quin reatrd, com se m'han passat els dies!)

passejar tot el matí 
relliscant pels tolls gelats
i trobant remeis hivernals...

un llibre encara calentet de la impremta

-la fabulosa Lou Salomé sempre em ve a trobar en moments decisius-

troques per fer gorros i bufandes ben abrigadets
i els ingredients pel pastís definitiu

let me become the worst waitress in the world

this is a very tiny nice cafe in harlem, 

with three mexican guys in the kitchen, two of them named Juanito

brunch shift. 8h literally non-stop 

(no drinking, no eating, no restroom...

human body has a strange hability to forget its necessities when is busy) 

after learning how to prepare all these american milk-dissolved and strange flavored coffees

electrocuting yourself with the coffe machine

making mistakes with any kind of food orders (doesn't citrus salad sound like seafood salad?)

messing up the cashier (which is from the medieval age)

and explainig all the curious customers that your accent is from barcelona, and that no, people in spain do not have dark skin and exotic traits

people still gives you enough tips 

to pay this fantastic dance workshop,

and add two new resident VIP members to your fridge: welcome beer and dark chocolate

PS: bizarre and endearing customers' characters will be posted soon. Classified and described.

when everything seemed perfect, it turned even better

after almost being killed by my nerves
and getting lost in the financial district looking for Wall Street with my new "business office attire"
and going through all the immigration problems existing
beginning 2013 as an intern* at SOM is one of those unbelievable incredibly surprises that only take place in NY

even though I have to continue with bureaucracy tomorrow at 7am (I am becaoming a professional of paperwork) this is the best beginning of a year ever!

and when everything seemed perfect, it turned even better...
i just find in my mailbox the perfect present (a book) from a wonderful friend (and a promising architect) from the opposite corner of the ocean



*women's initiative internship. to make the world conscious that we still have a lot of work to do with the lack of women in leadership positions 
when you ask a man why he get a job, he answers "because I am awesome!"
when you ask it to a woman, she will answer because somebody helped her, she was lucky and she worked really hard