blaneses

a vegades passa
que vull que el món es pari per poder parar
i com que tot segueix, aleshores em torno pesada i em queixo

i m'adormo fins no se sap quan
i somio molt
només sé que estic desperta quan em pesa el cos,
però el meu cap segueix no sé a on

ai...
i resulta que manel ha tret nou disc
i que la setmana vinent és sant jordi
i que somio amb el mar i amb les terrsases de la plaça virreina
i que em sembla que m'he adonat que una mica sí que hi ha persones que trobo a faltar...

que jo m'he enamorat de nova york i em penso que sóc tan dura com ella
però què vols, 
a vegades quan estic molt i molt cansada 
m'enrecordo de quan encara no la coneixia

i vull estar sola i en silenci
i treballar en el projecte 
i fer com si no hi fos

però vaja, que quan descansi bé bé
ja em tornaré a oblidar de tot
i deixaré de queixar-me
i tornaré a l'eufòria

perdó eh, és que sóc una mica defectuosa i de tant en tant necessito un reset