quina felicitat per favor!
4 hores de swing amb una banda genial a Columbia després de quasi 2 mesos sense
ballar
i m’he enamorat d’un xinès però tant ballar,
tant ballar, l’he perdut
i ara estic fent una investigació nocturna
internàutica per trobar-lo
És que ha sigut genial:
mentre anava arribant la gent feien
allò típic d’una classe pels que no han ballat mai,(professor Nathan Bugh)
i rockstep, i pas, pas, i kicks i tal i qual.
i canvi de parella,
i amb el xinès aquest fem els passets bàsics
que mana el professor i em mira, sospitant
i pensa alguna cosa i es decideix i em llaça
un swingout i comencem a ballar amb una superconnexió de les que quasi mai passen enmig de la pseudoclasse i ens mirem i riem i és genial
Canvi de parella i segueix la classe avorrida que s’acaba de seguida i
comença a tocar la banda.(http://grandststompers.com/)
em busca i el busco des de lluny però m’agafa
un leader més proper...
i a la tercera o quarta cançó per fi ens trobem i és una mica tímid i ballem i però van i toquen una lenta pesada i no ens surt
gran cosa
I dono voltes tota la nit amb leaders de totes les
espècies de la via làctea descobertes i per descobrir i m'ho passo genial. best night ever que diria un.
Però després cap al final vaig buscant el noi
xinès per veure si en ballem una de ràpida...
Però res. Desaparegut.
em compro dues pomes i menjo al metro direcció uptown
En fi. Tant se val. Ja el trobaré.
...A més de satifer el mono de swing i d'enamorar-me:
he conegut una noia sueca que va cada any a Herrang
he ballat una cançó amb un ancià de Harlem
m'ha saludat un altre xinès que em recordava d'haver ballat al frimafram un dijous de setembre i hem xerrat
i he retrobat un dels lindyhoppers del viatge amb metro del 31 d'agost http://on-a-wire.blogspot.com.es/2012/08/first-week-of-classes.html (aquest cop sí ja tenim els noms i contactes)













