winterselbst

T

Where the city was gone with the wind
lies the shelter of the inclemencies

I used to go there.
  
For the silence,

for the vastness.

To encounter all the phantoms
that kept blowing in the void

Decision making o el barco de chanquete

Cagadubtes. De petita trigava segles a escollir un gelat. 

Ara trio gelats sense adonar-me’n, i després me’ls he de menjar. 

A  tres graus sota zero, el vent gèlid bufant de cara i el moc 

que em regalima. 

Quan dissimular és més incòmode que decidir

La mala llet em surt per les orelles o la memòria em fa venir ganes de plorar, 

o allò que ja vaig perdre em provoca vomitera.

Llavors sense voler prenc decisions espontànies

en veu alta. Només cal moure la llengüeta...

No em moc d’aquí fins que ballem

Ich bleibe hier bis dann

negative space, frozen time

when the city hibernates...

let's do everything for the first time forever

...quan ens trobem 

berlín 

s'encén...

erster monat

Mapa mental del primer mes a berlín:

em perdo per la ciutat almenys un cop al dia
i m'invento respostes en alemany a preguntes que no he entès

La reina de la carretera ha tornat
i fa veure que ho comprèn
el què?
      tot, en general, tot el que hagi de ser comprès
i forneja moniatos perquè no sembli que està esperant

amar, no encontrarse, no escribir cartas

"Me has dado dos encargos:

1) No telefonearte. 2) No verte.

Así que ahora soy un hombre ocupado.

Hay un tercer encargo: no pensar en ti. Pero ese no me lo has confiado.

A veces me preguntas si te quiero.

Entonces sé que es la hora del pase de revista. Respondo con la diligencia de un soldado de la tropa de ingenieros, que no domina lo suficiente la ordenanza de la guarnición:

-Puesto número tres (a saber si ese es el número). Ubicación: cerca del teléfono, entre las calles de Gedächtniskirche y los puentes de Jorckstrasse. Consignas: amar, no encontrarse, no escribir cartas. Y recordar cómo nació Don Quijote"

Viktor Shklovski, escribia als anys vint, des de Berlín aquestes Zoo o cartas de no amor

first we take Manhattan...then we take Berlin

And I thank you for those items that you sent me,

The monkey and the plywood violin 

I practiced every night, now I'm ready

First we take Manhattan, then we take Berlin

https://soundcloud.com/gwolfcoza/manhatten-subfractal-mix-gwolf

 

que arribin poesies

Contra lo que esperaba, nadie vino ayer a raptarme del

otoño. Tuve que sentarme afuera y por un rato hacerme

compañía. Ningún ser inesperado supo explicarme la tarde en

sus fragmentos, correctos o no, bajo un cielo a regla y la

perspectiva cambiada. Tuve que permanecer así,

completamentre alerta, entre el color del verano y su estación

venidera. Pasó un corazón mordido. Dijo: date por seducida.

 
María Negroni (Interludio en Berlín)

aterratge

quanta tardor, a berlín

butterflies

                                                                             a                                                                                                                    l
                                
                                               l



                          o
                        v                  

                                     e
                  
               r



                                                                                                    t
                                                                                                         h
                                                                                                       e


       
                                                                               p

                       l

                                                     a

                                                                                   c
 

                                e

we have been left shivering in the cold

for only beautiful stories -not truth- can console us

Illouz,Eva. Love, Reason, Irony

Why do 1.8 million Catalans stand on the street? (about wars, dictatorships and ghosts)

1800000 Catalans concentrated today in Barcelona mapping a red and yellow V -V for Voting-
A peaceful and plural popular movement, people of all ages and ideologies, protesting together, demanding to vote. Catalonia was defeated 300 years ago, September 11th, 1714. Today Catalans are reminiscing that day after three centuries of oppression. But this is not a matter of nationalism. This is people fighting for their culture and for democracy.

And why Spain doesn't allow a referendum in Catalonia?

Because Spain is currently governed by the heirs of the Dictatorship. 
The transition in Spain hasn't ended. The fascist regime has not been overcome. And a clear sign of this is the fact that in Spain people still refers to the dictatorship period as Franquismo (for Franco), and not as Fascism. Like pretending that Francisco Franco authoritarian regime was not the same as the Italian or German fascism, but something lighter, acceptable and not condemnable. 

There are still standing monuments from that time. There is still a place where one can homage the Dictator, a huge monument to the regime built by war prisoners. There is still a monarchy in Spain, leaded by the son of who was put there by Francisco Franco. There has never been a trial.

In Spain, today, not only a democratic referendum is denied (against the right to self-determination), but ultra retrograde right wing politics are being imposed... restrictive laws regarding abortion and street protests, heavy riot police, oppressive economic politics and so. The ghost of the dictatorship is still here.

Catalans will vote, legally or not, on November 9th. It would be good if the world supported people claiming for democracy, and looked critically to the real situation in Spain.

Pau Casals speech to the United Nations Assembly

structures of ephemeral emptiness

    hold back old surrounding walls to prevent void from collapse

big time sensuality

tornades que són mentida

Avui fa un any que va aterrar el vol que suposadament em tornava.

Em vaig beure a bord tot el vi que em van voler donar i vaig plorar poc.

Vaig dibuixar l'hostesso vell, uns quants monstres i un autorretrat,

i alguna cosa deuria fer el pilot, vés a  saber, crec que temptava la velocitat de la llum, 
que algunes partícules meves van quedar atrapades fora del continu espai-temps sobrevolant l'altàntic 
i ja no hi sóc tota des d'aleshores, ni sóc enlloc.

Que fa un any que he tornat i encara no he tocat de peus a terra.

inventari 10 juny 2013-10 juny 2014 en paper no arquitectònic