Em vaig beure a bord tot el vi que em van voler donar i vaig plorar poc.
Vaig dibuixar l'hostesso vell, uns quants monstres i un autorretrat,
i alguna cosa deuria fer el pilot, vés a saber, crec que temptava la velocitat de la llum,
que algunes partícules meves van quedar atrapades fora del continu espai-temps sobrevolant l'altàntic
i ja no hi sóc tota des d'aleshores, ni sóc enlloc.
Que fa un any que he tornat i encara no he tocat de peus a terra.
 |
| inventari 10 juny 2013-10 juny 2014 en paper no arquitectònic |
No comments:
Post a Comment