Cagadubtes. De petita trigava segles a
escollir un gelat.
Ara trio gelats sense adonar-me’n, i després
me’ls he de menjar.
A tres graus sota
zero, el vent gèlid bufant de cara i el moc
que em regalima.
Quan dissimular és més incòmode que decidir
La mala llet em surt per les orelles o la
memòria em fa venir ganes de plorar,
o allò que ja vaig perdre em provoca
vomitera.
Llavors sense voler prenc decisions espontànies
en veu alta. Només cal moure la llengüeta...
No em moc d’aquí fins que ballem
Ich bleibe hier bis dann
Que diferent! Quina preciositat!
ReplyDelete:) jo ni així no decideixo!
ReplyDeletea mi el moc se'm cau mentre vaig amb bici! quina ciutat més bonica des dels teus ulls! una abraçada berlinesa
ReplyDelete