the ususal suspects

l'Albert de Barcelona 
ve cada dia a prendre un cafè.
és músic, toca flamenc i porta tres piercings a nas.
és fantàstic poder parlar en català! 
i sempre em dóna consells per sobreviure al barri,
economia de subsistència que diu ell

el seriós home calb
ell i l'altra cambrera (l'Alejandra) s'odien mútuament, així que els serveixo jo.
i ens agradem. 
li encanta barcelona 
i li encanta explicar-me els viatges que fa amb el seu nòvio per tot el món
és molt exigent amb el menjar però deixa bones propines.
a l'home calb li agraden els meus barrets i tocats 

un noi molt agradable amb un accent molt estrany
cada dia demana el mateix per endur-se,
fent servir exactament les mateixes paraules, 
començant "necessito..." com si l'esmorzar fos una qüestió de vida o mort

l'amiga d'en Sam i l'Alejandra 
no és gaire amable amb mi.
ve a prendre el brunch i sempre menja una gegantina french toast i un latte
però és molt prima.
no sé pas on posa totes aquestes calories

en Sam
és un client jove supermaco.
el meu primer dia de feina em va preguntar el nom, 
i ara cada cop que entra al cafè pregunta
com estàs berta?
i intenta algunes paraules en castellà

David, l'irlandès
cada diumenge a la tarda pren un cafè gran 
i s'asseu allà i parla pels descosits amb mi i amb l'Alejandra
és molt divertit
i és músic també

la jungla glaçada

per sobreviure una setmana a 10 sota zero cal evitar convertir-se en una marmota en estat hivernació sosporífera...

fornejant assajos de pastissos 
a casa d'unes bones pinxes, jo no tinc forn
per trobar la recepta perfecta 
que un ballarí m'ha convidat al seu aniversari-pie-contest late night a greenpoint el dissabte 

treballant cada dia al cafè
cobrint els torns d'una que se n'ha anat de holidays a terres més càlides. 
ja m'agrada això de ser cambrera
i servir sopes fumejants als policies que patrullen pel barri
amb estalactites al nas,
dir vuitcentes vegades thankyouverymuchhaveawonderfulday,
i que els mexicans de la cuina em convidin a sangria al mig del torn

i quan no em toca el shift de nit, 
ballar, evidentment,

...i tenir un amic d'hivern





i l'únic dia lliure de la setmana -avui
esmorzar un bagel calent i un cafè al bar 
mentre escric una carta a l'Helena
(que ja està bé, quin reatrd, com se m'han passat els dies!)

passejar tot el matí 
relliscant pels tolls gelats
i trobant remeis hivernals...

un llibre encara calentet de la impremta

-la fabulosa Lou Salomé sempre em ve a trobar en moments decisius-

troques per fer gorros i bufandes ben abrigadets
i els ingredients pel pastís definitiu

let me become the worst waitress in the world

this is a very tiny nice cafe in harlem, 

with three mexican guys in the kitchen, two of them named Juanito

brunch shift. 8h literally non-stop 

(no drinking, no eating, no restroom...

human body has a strange hability to forget its necessities when is busy) 

after learning how to prepare all these american milk-dissolved and strange flavored coffees

electrocuting yourself with the coffe machine

making mistakes with any kind of food orders (doesn't citrus salad sound like seafood salad?)

messing up the cashier (which is from the medieval age)

and explainig all the curious customers that your accent is from barcelona, and that no, people in spain do not have dark skin and exotic traits

people still gives you enough tips 

to pay this fantastic dance workshop,

and add two new resident VIP members to your fridge: welcome beer and dark chocolate

PS: bizarre and endearing customers' characters will be posted soon. Classified and described.

when everything seemed perfect, it turned even better

after almost being killed by my nerves
and getting lost in the financial district looking for Wall Street with my new "business office attire"
and going through all the immigration problems existing
beginning 2013 as an intern* at SOM is one of those unbelievable incredibly surprises that only take place in NY

even though I have to continue with bureaucracy tomorrow at 7am (I am becaoming a professional of paperwork) this is the best beginning of a year ever!

and when everything seemed perfect, it turned even better...
i just find in my mailbox the perfect present (a book) from a wonderful friend (and a promising architect) from the opposite corner of the ocean



*women's initiative internship. to make the world conscious that we still have a lot of work to do with the lack of women in leadership positions 
when you ask a man why he get a job, he answers "because I am awesome!"
when you ask it to a woman, she will answer because somebody helped her, she was lucky and she worked really hard