desorganització

Resulta que quan tens temps lliure t'adones que pots fer el que vols,

i  no organitzar-te i dedicar cada moment al que et ve de gust.

He descobert una cosa que ja sabia però no havia tingut temps de de descobrir

que és que m'agrada el temps que passo pintant, 

i encara que avui no hi hagi classe el professor Fuentes obre el taller 

i hi passo la tarda,

i ahir que feia sol  vaig caminar tot el dia amunt i avall

i em vaig comprar un pintallavis fúcsia fenomenal de fenòmeno,

i amb tant de temps lliure el que passa és que al final se m'acumula la feina

i ara a la nit m'hauré de posar a fer casetes...

quan l'horitzó no és una línia recta, o viure a Harlem

quan vius a west Harlem tens el riu a tocar,

on no se senten els sorolls de la ciutat, 

fa olor d'aigua i hi ha uns núvols magnífics... 

i berenar amb la clara al cafè bonic que ha descobert,

que deu ser l'únic del barri on fan cafè bo i tenen flors i cadires de ferro forjat al pati...

dibuixem fins que ens venen a fer fora, 

s'ha fet fosc i estan tancant

traducció

El consulat espanyol és al pis número 30

t'hi puja l'ascensor més ràpid del món.

Mentre espero miro per la finestra i dibuixo

i la ciutat deixa de ser ciutat i es converteix en línies

i el cervell deixa que la mà governi i tradueixi el que veuen els ulls, 

és com mirar amb la mà, 

perquè ja no veig més que línies,

la ciutat ja no és fora, sinó dins,

i jo sóc al paper

Rosh Hashanah

rosh hashanan és festiu a nova york, i el menú és temptador:

performance al jardí del PS1 

george gee swing orquestra al pati d'un petit restaurant on fan barbacoa-concert-ball,
ballo swing amb un japonès del japó -no un japonès de NY- , de Sendai (on hi ha la mediateca de sendai), 
molt simpàtic i xerrarire i bon ballarí

field trip a Philadelphia, PA, amb la classe d'studio, 
per visitar el women's college Bryn Mawr que és on farem el projecte, 
i dinar en un edifici de Louis Kahn del campus
i entrar a la Barnes Foundation,
que és un museu preciós on hi ha la col·lecció d'art del Dr. Barnes, que és impressionant i infinita,
em vaig enamorar d'una pintura de Cezanne a mig fer

i amb tanta activitat encara no he anat a la laundry... 
avui sens falta, que m'estic quedant sense calces...

som una persona diferent quan vivim en un idioma diferent?

això és la vista des de la meva taula de la classe d'studio

studio:

primer pin up

que vol dir penjar els projectes amb xinxetes al passadís (pin és xinxeta) i presentar-los en públic

m'he d'acostumar a veure el grafisme americà

(però em penso que no m'acostumaré a utilitzar-lo)



critical theory: words, buildngs & landscape

una professora apassionada, apassionant

lectures espesses en anglès cada setmana

i aprendre a escriure, en anglès...

som una persona diferent quan vivim en un idioma diferent?

tres hores de debat-comentaris (en anglès) sobre les lectures, els dijous al matí...avui entre tant d'anglès  i tant d'aire acondicionat, el cervell per poc se'm queda congelat en un univers paral·lel... 


projects in painting:

les tardes de dimecres pintant

silenci (que vol dir no anglès)

i res de xinxetes

...

això és la meva universitat

això sóc jo a la meva universitat

catalonia

8 hores amb l'orella enganxada a la ràdio i la pell de gallina

Catalonia next state in Europe

i manifestació  a la High Line amb uns cinquanta catalans 

0,1 segons les autoritats, 
300 segons els americans que ens sentien cridar des dels seus apartaments totes les consignes típiques d'un 11S

i cant dels segadors

i lectura del manifest 

i quim monzó

Catalonia next state in Europe

preparatius...

què volen aquesta tropa? un nou estat d'europa! què volen aquesta gent? catalunya independent!!

lectura del manifest

zeppelin

Lower East Side Opening Night

de galeria d'art-copa-de-vi en galeria d'art-copa-de-vi

i tiro perquè em toca


...i de camí al territori dels modernos 

una visita fugaç a chinatown 

i un zeppelin

del bosc que viu dins un edifici

Entre Amsterdam i Broadway, al carrer 145, hi ha un edifici misteriós colonitzat per la selva.

Els arbres treuen el cap per la finestra i observen en secret el tràfic i els vianants, 
i la furgoneta que ven gelats, 
i les muntanyes de bosses negres d'escombraries que s'amunteguen a les voreres de Nova York, 
i els camions de bombers i les sirenes dels cotxes de policia. 

A la banda de darrera de l'edifici, al carrer 146, tot és més  tranquil, 
i els arbres més vells s'aboquen allà per curiosejar les entrades i sortides de l'oficina de correus on compro els segells.

Ningú sembla adonar-se de la presència d'aquest bosc que habita una antiga escola al número 525 de West 145th street, 
però jo el veig des de l'habitació i sé que vigila el barri.

els senyors de nova york

a nova york hi ha senyors que no són feliços:

l'home que neda ràpid pel carril slow i cada vegada que t'avança xoca amb tu perquè no s'aparta, 
i es mou amb tant ímpetu que genera onades-tsunami 
i quasi t'ofegues quan se't creua a cada llarg

i n'hi ha que sí:

el dependent simpàtic del supermercat que t'alegra la tarda i fa que surtis per la porta somrient sense voler

i el cambrer amb un bigoti nietzschà frondós i ros, 
que sembla el forçut d'un circ, o el domador, 
però enlloc d'aixecar pesos o dominar feres fa unes pizzes enormes finíssimes bonísimes