clara

la clara pinta i dibuixa sense por
és tan artista i tan lliure
que la seva valentia s'encomana

i vinga paper mullat i color i tinta 
línies i retalls i taques
i el temps que s'amaga




resulta que només vull pintar

res més

què farem ara?

killing the dragon

april 23rd is the best day of the year in catalonia

the legend says that sant jordi killed the dragon
and liberated the princess.

red roses emerged from the dragon's blood
and he gave a rose to her
and left forever

(no marriage. just arriving, killing the dragon, giving a rose and going away. he is the best hero of all legendary times)

enguany, intento matar el meu propi drac a nova york

machos vs patti&virginia

some customers are so rude,

sexist and macho,

so divine, clever and gracious

that sometimes a waitress just dreams about spitting in their poached eggs

luckily, 

she can spend the afternoon breathing feminine strenght from 

patti smith and virginia woolf 

and observing indiscreetly

through the storefronts

the awkward beauty of harlem' barbershops

http://www.youtube.com/watch?v=0UzS0dwuuHg&feature=youtu.be

blaneses

a vegades passa
que vull que el món es pari per poder parar
i com que tot segueix, aleshores em torno pesada i em queixo

i m'adormo fins no se sap quan
i somio molt
només sé que estic desperta quan em pesa el cos,
però el meu cap segueix no sé a on

ai...
i resulta que manel ha tret nou disc
i que la setmana vinent és sant jordi
i que somio amb el mar i amb les terrsases de la plaça virreina
i que em sembla que m'he adonat que una mica sí que hi ha persones que trobo a faltar...

que jo m'he enamorat de nova york i em penso que sóc tan dura com ella
però què vols, 
a vegades quan estic molt i molt cansada 
m'enrecordo de quan encara no la coneixia

i vull estar sola i en silenci
i treballar en el projecte 
i fer com si no hi fos

però vaja, que quan descansi bé bé
ja em tornaré a oblidar de tot
i deixaré de queixar-me
i tornaré a l'eufòria

perdó eh, és que sóc una mica defectuosa i de tant en tant necessito un reset

bagels extasiants i migdiades descalces o com sobreviure a un midterm review

ja no recordava que m'agradava tant això de l'arquitectura

ni que podia quasi matar-te
però la presentació de midterm del dilluns passat m'ha fet oblidar tota la resta 

després de la setmana amb més hores de treball (projecte.dormir.projecte.obrir el restaurant.projecte.servir taules i cafès. fer caixa.projecte.menjar.projecte.servir més ous.més projecte...)
però resulta que al final no se sap com una sempre se n'acaba ensortint
dilluns al vespre presento

i dimarts Nova York ressuscita després de per fi dormir 10 hores
això és una celebració.
de cop i volta 28ºC (la setmana passada encara a 0)
tothom és al carrer, 
els arbres han florit de sobte
i esmorzo tot passejant en màniga curta un iced coffee gegant amb un bagel extasiant d'absolut bagels (una experiència mística)

i una migdiada acompanyada a la gespa de la vora del riu
amb els peus descalços
abans de la classe de ball

la primavera ha arribat i la ciutat s'ha fet encara més bonica

un resumet de l'entrega assassina

in hostile land

never forget to look at the sky