tree, tank, smokestack

a totes les ciutats hi ha llocs així, 

al limbo,

abandonats en el temps

a l'espera d'esdevenir una altra cosa


a totes les ciutats són indrets ventosos i silenciosos i desolats

amb un encant irresistible


que t'expliquen històries del lloc

i històries de totes les ciutats del món


vull passejar pels limbos 

de cadascuna de les metròpolis de la terra

I can pretend it is not christmas

why do we tend to keep old roles?

I am afraid of becoming an American monster

of those who ramble around here

cold, distant, lonely,

that do not look people into eyes

and do not touch, and do not hug.

Maybe I walked alone too many miles in this concrete jungle.

now I fractured my foot by overstrain

and perhaps it is my body warning a deeper fracture

for excesses of loneliness, and excesses of euphoria, unbalanced.

Lack of equilibrium and too much intensity.

I sent my family to walk trough Chinatown

      -while my broken foot rests in the smallest apartment of the planet-

to buy food at the Chinese market

and so at least one year I can pretend it is not Christmas

and keep trying to abandon old skins.

euphoria

Un aniversari esplèndid...

la vigília, 6 hores de swing i de viatge en el temps,


http://www.youtube.com/watch?v=WFcsP7VXug8

un dia tan intens que després no puc dormir en tota la nit. els excessos de felicitat provoquen insomni

i el 17
pastissos i amics i un jardí zen

i més swing en un local secret a lower east side, 
que es troba enmig del no res

on cal dir la contrassenya, que canvia cada setmana, per entrar
i la beguda es serveix en tassetes de te,
i amb prou feines hi ha llum...

svetlana & the delancey five

the back room

...no en reocrdo cap de millor

intensitat: titos, barrets, i entregues finals

intensitat és:

dilluns veure La Clemenza de Tito a la Metropolitan Opera...

metropolitan opera

dimarts ballar a Swingeasy amb Solomon Douglas en directe,
prèvia endrapada de cupcakes amb un amic nou ballarí

dimecres acabar les pintures per la presentació de la setmana vinent

dijous baixar caminant des de casa 114 carrers fins al Frimfram 
i ballar tres hores descansant només dues cançons, 
per fer un cop d'ull a la fira que han posat de coses vintage, 
i comprar un barret que havia sigut de Dawn Hampton a la mateixa Dawn Hampton que té una paradeta on ven cosetes seves antigues, joies i vestits i barretets i de tot!

i quan sortim del swing diem amb la Minou que cada dia que anem a ballar és millor, 
i sembla que ja no pugui ser possible passar-s'ho més bé,
si això segueix així morirem de plaer

els companys d'studio amb la llum groga horrorosa de la universitat després de la review de 9 hores

i divendres final presentation del projecte...
havent dormit poc, però per culpa del swing, no de la uni (best nit d'entrega ever!)
i això és una review amb un jurat de 8 membres una mica dur, que dura quasi 9 hores
de 10 del matí a 7 de la tarda...
exhausting 
però jo tant contenta presentant amb el meu barretet nou
i quan acaben les crítiques,
un bon tiberi

al Tonalli's (broadway amb 148th street)

un no parar

he retornat al món del swing i és un no parar

tenir una amiga sueca ballarina

que viu al bronx  i agafa el mateix metro que jo

fa que ens apuntem juntes a totes les mogudes

i com que això és New York, cada dia et trobes un o altre ballarí veterà fent de les seves

veure dawn hampton es acció és màgic

té 84 anys i quan surt a la pista tothom li fa lloc

i no només balla quan toquen bones bandes,(com la del seu amic george gee) 

dijous a la nit era al frim fram (que és ball social amb dj)

assegudeta en un racó 

no us la perdeu ballant amb el gran frankie manning (lindyfest 2008, ella tenia 80 anys i ell 93):

http://www.youtube.com/watch?v=2M4JX6xOy3Q

i dissabte a la tarda holiday tea :3 hores amb una banda fantàstica  

els millors ballarins amb els millors vestits d'època 

swing, i foxtrot i vals i el que faci falta

dimarts més, que toca Solomon Douglas Trio a Swingeasy

P.D: sí, estic entrant a a setmana de finals de la uni

P.P.D: no, encara no he trobat el meu xinès, però ja arribarà el moment

swingin' again

quina felicitat per favor!

4 hores de swing amb una banda genial a Columbia després de quasi 2 mesos sense ballar

i m’he enamorat d’un xinès però tant ballar, tant ballar,  l’he perdut

i ara estic fent una investigació nocturna internàutica per trobar-lo

És que ha sigut genial:

mentre anava arribant la gent feien allò típic d’una classe pels que no han ballat mai,(professor Nathan Bugh)

i rockstep, i pas, pas, i kicks i tal i qual.

i canvi de parella,

i amb el xinès aquest fem els passets bàsics que mana el professor i em mira, sospitant

i pensa alguna cosa i es decideix i em llaça un swingout i comencem a ballar amb una superconnexió de les que quasi mai passen enmig de la pseudoclasse i ens mirem i riem i és genial

Canvi de parella i segueix  la classe avorrida que s’acaba de seguida i comença a tocar la banda.(http://grandststompers.com/)

em busca i el busco des de lluny però m’agafa un leader més proper...

i a la tercera o quarta cançó  per fi ens trobem i és una mica tímid i ballem i però van i toquen una lenta pesada i no ens surt gran cosa

I dono voltes tota la nit amb leaders de totes les espècies de la via làctea descobertes i per descobrir i m'ho passo genial. best night ever que diria un.

Però després cap al final vaig buscant el noi xinès per veure si en ballem una de ràpida...

Però res. Desaparegut.

em compro dues pomes i menjo al metro direcció uptown

En fi. Tant se val. Ja el trobaré.

...A més de satifer el mono de swing i d'enamorar-me:

he conegut una noia sueca que va cada any a Herrang

he ballat una cançó amb un ancià de Harlem

m'ha saludat un altre xinès que em recordava d'haver ballat al frimafram un dijous de setembre i hem xerrat

i he retrobat un dels lindyhoppers del viatge amb metro del 31 d'agost http://on-a-wire.blogspot.com.es/2012/08/first-week-of-classes.html (aquest cop sí ja tenim els noms i contactes)