shipwrecked

com un nàufrag que quan veu acostar-se el bot del rescat

s'amaga endins de l'illa

i escriu cartes de socors que enviarà oceà enllà

ben lluny
passat 
remot

perquè no el puguin venir a salvar

vuit eufòrics sonats

 

doncs han passat volant set mesos i ha arribat la primavera gelada a la ciutat.

i el bo i millor de barcelona ha aterrat a l'illa

i no puc callar perquè necessitava profundament treure tota l'eufòria acumulada

i només ho puc fer en català.

i ara ballo i pinto i camino i ric com sempre però encara millor, 

qui hagués dit que fos possible,

perquè  ara som vuit eufòrics sonats 

que no podem tancar les boques.

i m'agrada que els amics d'una banda i l'altre del món es coneguin entre ells

i s'agradin.

love song from new orleans...

new orleans preservation hall jazz band

així acomiadavem el mes de febrer... i avui sembla que la primavera ja comença a treure el cap

sometimes the city reads my mind

sometimes the city reads my mind

and sometimes I find urban landscapes that I want to steal

so I started to paint pieces of  New York to take the city with me when I leave

NYCSUBWAY

els habitants de la jungla no ho saben
però quan vaig amb metro
els col·lecciono

PA paraPA paraPA

weekend workshop with Naomi Uyama and Peter Strom

(plus dances with vince giordano's, george gee, and gordon webster)

dancing more hours than sleeping . this is happiness

dear friends, 
doing architecure is a lot of fun 
BUT
dancing IS happiness

so please, turn off your computers
stop your mental masturbation about formality and abstraction
abbandon for a while the world of ideas
and go dance

http://youtu.be/Y8I2gj9m1r0

the ususal suspects

l'Albert de Barcelona 
ve cada dia a prendre un cafè.
és músic, toca flamenc i porta tres piercings a nas.
és fantàstic poder parlar en català! 
i sempre em dóna consells per sobreviure al barri,
economia de subsistència que diu ell

el seriós home calb
ell i l'altra cambrera (l'Alejandra) s'odien mútuament, així que els serveixo jo.
i ens agradem. 
li encanta barcelona 
i li encanta explicar-me els viatges que fa amb el seu nòvio per tot el món
és molt exigent amb el menjar però deixa bones propines.
a l'home calb li agraden els meus barrets i tocats 

un noi molt agradable amb un accent molt estrany
cada dia demana el mateix per endur-se,
fent servir exactament les mateixes paraules, 
començant "necessito..." com si l'esmorzar fos una qüestió de vida o mort

l'amiga d'en Sam i l'Alejandra 
no és gaire amable amb mi.
ve a prendre el brunch i sempre menja una gegantina french toast i un latte
però és molt prima.
no sé pas on posa totes aquestes calories

en Sam
és un client jove supermaco.
el meu primer dia de feina em va preguntar el nom, 
i ara cada cop que entra al cafè pregunta
com estàs berta?
i intenta algunes paraules en castellà

David, l'irlandès
cada diumenge a la tarda pren un cafè gran 
i s'asseu allà i parla pels descosits amb mi i amb l'Alejandra
és molt divertit
i és músic també