machos vs patti&virginia

some customers are so rude,

sexist and macho,

so divine, clever and gracious

that sometimes a waitress just dreams about spitting in their poached eggs

luckily, 

she can spend the afternoon breathing feminine strenght from 

patti smith and virginia woolf 

and observing indiscreetly

through the storefronts

the awkward beauty of harlem' barbershops

http://www.youtube.com/watch?v=0UzS0dwuuHg&feature=youtu.be

blaneses

a vegades passa
que vull que el món es pari per poder parar
i com que tot segueix, aleshores em torno pesada i em queixo

i m'adormo fins no se sap quan
i somio molt
només sé que estic desperta quan em pesa el cos,
però el meu cap segueix no sé a on

ai...
i resulta que manel ha tret nou disc
i que la setmana vinent és sant jordi
i que somio amb el mar i amb les terrsases de la plaça virreina
i que em sembla que m'he adonat que una mica sí que hi ha persones que trobo a faltar...

que jo m'he enamorat de nova york i em penso que sóc tan dura com ella
però què vols, 
a vegades quan estic molt i molt cansada 
m'enrecordo de quan encara no la coneixia

i vull estar sola i en silenci
i treballar en el projecte 
i fer com si no hi fos

però vaja, que quan descansi bé bé
ja em tornaré a oblidar de tot
i deixaré de queixar-me
i tornaré a l'eufòria

perdó eh, és que sóc una mica defectuosa i de tant en tant necessito un reset

bagels extasiants i migdiades descalces o com sobreviure a un midterm review

ja no recordava que m'agradava tant això de l'arquitectura

ni que podia quasi matar-te
però la presentació de midterm del dilluns passat m'ha fet oblidar tota la resta 

després de la setmana amb més hores de treball (projecte.dormir.projecte.obrir el restaurant.projecte.servir taules i cafès. fer caixa.projecte.menjar.projecte.servir més ous.més projecte...)
però resulta que al final no se sap com una sempre se n'acaba ensortint
dilluns al vespre presento

i dimarts Nova York ressuscita després de per fi dormir 10 hores
això és una celebració.
de cop i volta 28ºC (la setmana passada encara a 0)
tothom és al carrer, 
els arbres han florit de sobte
i esmorzo tot passejant en màniga curta un iced coffee gegant amb un bagel extasiant d'absolut bagels (una experiència mística)

i una migdiada acompanyada a la gespa de la vora del riu
amb els peus descalços
abans de la classe de ball

la primavera ha arribat i la ciutat s'ha fet encara més bonica

un resumet de l'entrega assassina

in hostile land

never forget to look at the sky

shipwrecked

com un nàufrag que quan veu acostar-se el bot del rescat

s'amaga endins de l'illa

i escriu cartes de socors que enviarà oceà enllà

ben lluny
passat 
remot

perquè no el puguin venir a salvar

vuit eufòrics sonats

 

doncs han passat volant set mesos i ha arribat la primavera gelada a la ciutat.

i el bo i millor de barcelona ha aterrat a l'illa

i no puc callar perquè necessitava profundament treure tota l'eufòria acumulada

i només ho puc fer en català.

i ara ballo i pinto i camino i ric com sempre però encara millor, 

qui hagués dit que fos possible,

perquè  ara som vuit eufòrics sonats 

que no podem tancar les boques.

i m'agrada que els amics d'una banda i l'altre del món es coneguin entre ells

i s'agradin.

love song from new orleans...

new orleans preservation hall jazz band

així acomiadavem el mes de febrer... i avui sembla que la primavera ja comença a treure el cap