the first step is the most difficult
Friday, August 23, 2013
Monday, August 19, 2013
where from do mussels come?
sempre he tingut una mica de vertigen.
una mica, no massa.
el suficient per fer-me envermellir les mans quan m'aferro a les baranes dels balcons alts, o per fer-me maleïr el meu pare quan em duia d'excursió per caminets aparentment inofensius que acabaven en terteres i grimpades per parets de roca.
però a mesura que em faig gran cada cop sóc més valenta.
fins i tot m'enfilo per arribar a les finestres del primer pis i entrar en hospitals militars abandonats,
i ballo amb sabates de taló
el que no sabia és que no es tracta d'un vertigen corrent.
sinó d'un tipus pressumptament extingit de la fòbia que provoca mutacions en l'individu.
total. ahir vaig tenir un abisme, dic un dia, d'aquells
i pam. pànic.
no m'anava a llençar al buit. sempre he tingut una mica de vertigen
però la paràlisis pròpia d'aquests casos m'impedia també caminar endarrere
i així vaig romandre, entre la roca i el buit, quieta a la punta del penyassegat.
toteldia.
tan quieta que ara sóc un musclo.
i encara que em vull moure no puc.
qui ho hauria dit. acabar feta un mol·lusc bivalve
i ara el pànic no és per la caiguda
sinó per la imminent fossilització
una mica, no massa.
el suficient per fer-me envermellir les mans quan m'aferro a les baranes dels balcons alts, o per fer-me maleïr el meu pare quan em duia d'excursió per caminets aparentment inofensius que acabaven en terteres i grimpades per parets de roca.
però a mesura que em faig gran cada cop sóc més valenta.
fins i tot m'enfilo per arribar a les finestres del primer pis i entrar en hospitals militars abandonats,
i ballo amb sabates de taló
el que no sabia és que no es tracta d'un vertigen corrent.
sinó d'un tipus pressumptament extingit de la fòbia que provoca mutacions en l'individu.
total. ahir vaig tenir un abisme, dic un dia, d'aquells
i pam. pànic.
no m'anava a llençar al buit. sempre he tingut una mica de vertigen
però la paràlisis pròpia d'aquests casos m'impedia també caminar endarrere
i així vaig romandre, entre la roca i el buit, quieta a la punta del penyassegat.
toteldia.
tan quieta que ara sóc un musclo.
i encara que em vull moure no puc.
qui ho hauria dit. acabar feta un mol·lusc bivalve
i ara el pànic no és per la caiguda
sinó per la imminent fossilització
Thursday, August 15, 2013
Wednesday, July 31, 2013
Sunday, July 7, 2013
Monday, July 1, 2013
"és lleig i roman, vet aquí l'Home" *
diu així, també:
"Nus, els homes s'odien,
o com a molt s'exciten; vestits, en canvi,
fan veure que ser de la mateixa espècie és més important
que no ser el mateix cos"*
* Alerta humans: llegiu, si us plau, Un viatge a l'Índia, de Gonçalo M. Tavares. Editat magistralment per Periscopi.
Monday, June 24, 2013
witches night hangover
mine is a tiny crazy country
where every june 23rd at night
the most magnificient joy attacks every city with fire, and thunders and explosions
is the night of the witches,
the noisiest of the year
all the living bodies throw fireworks, drink cava and eat coca
under the biggest moon they have ever seen
Subscribe to:
Posts (Atom)


